Se situa cap a la meitat del carrer del mateix nom. Va ser obert l’any
1400 en la muralla àrab, per a donar accés directament al barri de la
moreria. El forat fet en la muralla es va revestir amb carreus de pedra
donant-li forma de volta rebaixada, amb una façana d’ arc de mig punt,
que encara conserva darrere les pedres amb els forats on s’encaixava la
porta. En algun moment posterior es va retallar i arrodonir la part
baixa dels brancals de l’arc per a donar-li més amplària i facilitar el
pas, açò li dóna un fals aspecte moresc d’arc de ferradura.
Quan es va restaurar el 1965 es col·locà sobre l’arc un retaule d’estil
gòtic i factura moderna, obra de Vicente Rodríguez, especialista en
aquestes imitacions, que tenia el seu estudi en el mateix carrer.
Al retaule figuren els escuts de València i del monestir de la
Valldigna; està compost per una gran taula central amb Jaume II oferint a
Bononat de Vilaseca, abat de Santes Creus, la vall d’Alfòndec per a la
construcció d’un monestir, quan li va dir: Vall digna per a un monestir
de la vostra religió! i l’abat li va respondre: Senyor, Vall digna!,
representats sobre el fons d’un paisatge que figura la vall, amb soldats
i la mar al fons; està emmarcat per dos entre carrers amb les imatges
de Sant Adolf, Sant Artur i els dos Sants Vicents i té un remat o punta
amb la Mare de Déu i el fill.
La imatge de la Mare de Déu potser estiga ací en record d'una capelleta,
dedicada a Nostra Dona de la Bona Son, que l’any 1539 van fer els veïns
sobre l'arc, l'advocació de la qual, juntament amb el nom del portal,
figura a la paret, en una inscripció que imita cal·ligrafia antiga:
Les edificacions sobre el portal van començar el segle XVII, aprofitant
la muralla per a ampliar les cases pròximes. Ara són modernes, però amb
un aspecte tradicional molt ben aconseguit.
Aquest nom de Valldigna li ve per la proximitat de la Casa Procura del
monestir, que estava situada on l’actual teatre Escalante, al carrer de
Landerer. Allí hi ha una placeta que es va obrir per eixamplar el
carrer, després d'enderrocar unes cases. La més antiga de la plaça té el
cantó arrodonit, fet de pedra, amb una inscripció esculpida de l'any
1755, que diu:
Molt a prop del portal, el mestre impressor Lambert Palmart va
instal·lar una de les primeres impremtes, en la qual es va imprimir
l'any 1474 Les Trobes en lahors de la Verge Maria, un primerenc
incunable, que són els llibres impresos abans del 1500. Una placa de
marbre blanc, col·locada en un edifici del segle XIX, recorda aquest
fet.
També es diu que al costat del portal Fra Joan Gilabert Jofré
s’interposà a l'assetjament d'un foll, cosa que li va fer canviar el seu
sermó quaresmal i propicià la fundació, el 9 d'abril de 1409, de
l’Hospital dels Folls i dels Innocents, el primer manicomi del món.
Finalment, a la casa número 10 del mateix carrer hi ha una menuda placa
de pedra negra, col·locada el segle XIX, que assenyala el lloc on
estigué la casa tradicionalment considerada natalícia de Sant Pere
Pasqual, un màrtir mossàrab nascut cap al 1227, pocs anys abans de la
conquesta de la ciutat per Jaume I, el qual va ser bisbe de Jaén i morí
decapitat pels moros de Granada el 6 de desembre de l'any 1300.
(actualment alguns historiadors crítics opinen que el tal sant no va
existir mai, perquè consideren que al segle XVII es va produir una
confusió que unificà en Pere Pasqual un parell de personatges
diferents, i que els escrits a ell atribuïts són d'una època molt
posterior pel seu llenguatge i contingut, així com que algunes obres
considerades seues són traduccions d'originals llatins coneguts a tota
Europa)
